Recuperar la pell

Fa més de sis mesos que la nostra manera de viure va canviar sobtadament. La nostra mediterrània manera de socialitzar-nos passà -en hores- de l’abraçada i el bes a l’obligada pèrdua de la nostra sana costum,  substituint-la per l’ineludible ús de la mascareta i la quotidiana distància de seguretat.

Malgrat haver-nos acostumat a la situació pandèmica, militant en la precaució i complint amb la norma, no oblidem la sensació d’aquell entranyable i saludable efecte. Nostàlgics, recordem el tacte i anhelem que se’ns esborroni la pell igual que abans d’aquell març en què començarem a perdre l’olfacte i el gust.

Molt sospitem que algun que altre mes haurà de saltar el calendari per a poder recuperar la pell i emocionar-nos amb l’efecte d’un bes amic i la calidesa d’una abraçada –d’aquelles que t’envolten per fora i t’abriguen per dins-. Tot i així, encara que es compleixin les funestes expectatives, ho hi ha lloc per a l’oblit de tan anhelat sentiment i tradició.

Il.lustració article:

El bes, 1907

Constantin Brancusi

Font imatge: GOMBRICH, E.H., La Historia del Arte, Madrid, Debate, p. 581.