LA DECISIÓ
Mirava embadalit la llavor d’olivera que sostenia damunt la palma de la mà. Bruna, ella, navegava enmig de la blanca mar de pell al ritme del suau balanceig que ell li anava concedint. L’acabava de treure del pinyol que feia uns dies va deixar assecar i que a ella li havia servit d’estoig per a resguardar-la. L’observava admirant-se que, fins i tot despullada i seca, lluïa com si fos una joia. «Què petita és i què ferma es veu», pensava.
Ara, li tocava a ell protegir-la de qualsevol circumstància i vetllar per ella amb tota la cura de la que fos capaç. I estava segur que ho faria des d’aquell mateix instant. «Creixerem junts», li xiuxiuejà.
Ha passat el temps des d’aquella decisió i, avui, el tronc de l’olivera ens parla de 75 anys de vida, d’il·lusions compartides en cadascun dels plecs de la seva escorça i de noves fites assolides amb l’arribada de cada collita.
Sens dubte, ell, complí amb la seva paraula.
...
En memòria de Francisco Roca Ribelles (†2005)